Per fer front al problema de la LGTBIfòbia cal conèixer el ventall d'aspectes que s'engloben dins la diversitat afectivo-sexual.
Aquests aspectes es poden agrupar en quatre blocs:
- Sexe biològic,
- Identitat de gènere,
- Expressió de gènere i
- Orientació sexual.
El sexe biològic és una categoria científica usada en
biologia i medicina per a classificar éssers vius mitjançant l'observació
directa de genitals.
Segons aquesta categoria, tradicionalment, existeixen mascles
i femelles. Que es distingeixen per les seves gònades, hormones, cromosomes
i genitals.
Endosex: Persones l'anatomia sexual de les quals i
atributs físics s'ajusten a la classificació cultural masculí/femení dels
cossos.
Intersexualitat: Totes aquelles situacions en què l’anatomia o fisiologia sexual d’una persona no s’ajusta completament als estàndards definits per als dos sexes que culturalment han sigut assignats com a mascles i femelles. Hi ha diferents estats i variacions d’intersexualitat.
Trans – Transgènere / CIS
Trans
engloba a totes aquelles identitats de gènere no normatives, aquelles
identitats de persones que no s’identifiquen amb el gènere assignat al nàixer.
Es tracta d’un trànsit en el gènere. Aquest terme sovint està relacionat amb una
crítica al sistema binari home-dona o binarisme.
Hi
ha dones i hòmens trans, de manera semblant a com hi ha dones i hòmens cis.
Transgènere s'entén una persona que sent una dissonància
entre el sexe que se li va assignar en nàixer i la seva identitat de gènere. Per
exemple, si en nàixer se li va assignar el sexe masculí, la persona
s'identifica com a dona i, en conseqüència, inicia un procés de transició
perquè el seu cos estigua més alineat amb la seva identitat.
És
diferent de l’orientació sexual i pot haver-hi hòmens i dones trans
heterosexuals, homosexuals (gais o lesbianes), bisexuals,
asexuals o pansexuals.
I quina és la diferència entre una persona transsexual i una transgènere?
Doncs, les persones transsexuals volen viure i ser reconegudes socialment d’acord amb la identitat de gènere que senten. Habitualment, se sotmeten a un procés d’hormonació i a una intervenció quirúrgica de reassignació sexual per tal de fer coincidir el sexe amb el gènere amb el que s’identifiquen.
Les persones transgènere, en canvi, poden no seguir cap procés d’hormonació ni sotmetre’s a cap intervenció quirúrgica, perquè precisament qüestionen aquesta correspondència entre la genitalitat i la identitat de gènere.
No existeixen formes concretes de “transitar” del gènere atribuït en néixer al gènere sentit. Cada persona fa “el trànsit” com i fins on vol. Per tal de poder parlar d’aquestes diferents realitats, sovint parlem del fet trans, i aquí podem trobar tant persones que es defineixen com a transsexuals i com a transgènere.
Per tant, és important veure com el fet trans ens mostra que el sexe (tenir penis o vulva) no determina el gènere.
L’expressió
de gènere
És
la manera que tenim de mostrar-nos al món i inclou la forma de xerrar, la forma
de vestir, els nostres gests, com ens movem, com ocupam l’espai, quins són els
nostres gusts, etc.
Independentment
de l’orientació sexual i de la identitat sexual, cada persona té la seva pròpia
expressió de gènere.
- NORMATIVES.
Compleixen
amb els estereotips de gènere marcats per la societat del moment.
- NO NORMATIVES.
No
compleixen amb els rols i estereotips marcats per la societat del moment.
L'orientació sexual
Atracció
afectiva i/o sexual que algú pot sentir per una altra o altres persones.
Ve
determinada per la identitat de gènere de la pròpia persona i per la de la persona
(o persones) que l'atreuen.
L'orientació
sexual pot fluir al llarg del temps.
Heterosexual:
Atracció
per persones d'un gènere diferent del propi.
Homosexual
(lesbiana/gai):
Atracció
per persones del mateix gènere.
Bisexual:
Definició
tradicional: atracció per homes i dones.
Pansexual:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada